Ahir, 26 d´octubre, per primera vegada durant la meua experiència docent, una alumna em digué la següent afirmació: "a mi háblame en ESPAÑOL".
La situació fou la següent: jo estava de guàrdia i els/les alumnes coneixen les normes del centre que no poden anar al bany en hora de classe; sí que poden anar en l´espai entre una classe i l´altra. Doncs, al fer-li jo aquesta reflexió i òbviament utilitzant la meua llengua materna (i paterna) ella s´alterà d´un mode tan rotund que em va deixar amb la paraula a la boca.
La meua reflexió és: quin tipus de respecte transmetem a les nostres classes, aules, pel carrer a aquest alumnat que té odi cap a una llengua que gaudeix de l´oficialitat al nostre territori? Sentirà el mateix quan es descarregue música en anglés al seu MP3? I quan estiga al parc i escolte un grup de persones magribines parlant àrab? I, entrarà a alguna tenda d´aquestes de tot a un euro , que la majoria està regentada per xinesos/-es on parlen entre ells la seua llengua nativa?
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
