Fa un parell de setmanes, a mitjans del mes d´octubre vaig passar una informació al meu alumnat sobre un concurs que duia a terme l´IES Tirant lo Blanc de la ciutat de Gandia. Es tractava d´un concurs de microrelats, que són textos que no traspassen les 101 paraules, amb un tema centrar en la igualtat de gèneres.
Al principi la idea va agradar a tot l´alumnat perquè els vaig dir que 101 paraules era un escrit relativament bre. Després, una vegada posats en feina foren molt pocs les i els alumnes que entregaren el microrelat.
A continuació us pose els relats que des de l´IES Joanot Martorell de València i abans del 31 d´octubre enviarem a l´IES Tirant lo Blanc.
1r ESO. Autor: Santi Martínez. Titolat Unes vacances de por.Tot va ocòrrer un hivern. La meua mare era policia i el meu pare era mestre de casa. Com que ma mare tenia vacances, vam anar de viatge a Alaska. Un dia esquiant vam quedar atrapats en la neu. La situació era desesperada. Però gràcies a que la meua mare sabia com actuar en situacions dificils i el meu pare portava tot el necessari per menjar i beure, vam poder resistir fins que ens van rescatar. Així que finalment tot va eixir bé.
L´any següent vam decidir anar de vacances a la platja. Era més segur i no vam passar fred.
2n ESO. Autora: Arantxa Puerta. Titolat: Un partit guanyat.Sóc Alba i jugue a un equip de futbol, per estrany que sone. Em va costar molt que la meua família volguera que la seua filla deixara el violí i es posara a donar patades a una pilota, però a la fi, després de lluitar molt, vaig aconsegir que em deixaren apuntar-me a l’equip de futbol de xiques. A més, hi ha un xic de l´equip dels xics que no estè gens malament. Diuen que una xica com jo no farà ni un gol, però lluitaré per fer-ho possible sense importar-me el que digen!
3r ESO. Alex Balmaña. Titolat: La diferència.Com cada dia, papà ens recull del col.legi.Treballa com membre del comité de direcció d'una empresa de la ciutat cobrant un boníssim sou.Mamà arriba tard a casa,i quan obri la porta, estem esperant-la amb els braços oberts per a que ens ajude amb els deures i ens faça el sopar.Treballa tot el dia,neteja,ens ajuda i ningú veu el seu esforç i dedicació.A més,encara ha de donar-li gràcies a Déu per poder cobrir despeses i necessitats.Per què si jo els vull per igual, la societat els diferencia tant?
3r ESO Juanvi Ramírez. Titolar: Els amics.Això era una parella de joves que es volien molt i els seus amics eren diferents a ells. Una vesprada pel matí la xica va parlar amb la seua amiga i li va dir: -parla amb Vicent i compartiu les tasques de la casa, no ho faces tu tot-. I el xic va parlar amb Vicent i li va dir que ajudara a la seua núvia, així serien mes feliços.I un matí l’amiga es va despertar i Vicent havia fet tota la feina i des d’aquell dia ells es van estimar molt gràcies a la seua amiga.
