Ahir, 26 d´octubre, per primera vegada durant la meua experiència docent, una alumna em digué la següent afirmació: "a mi háblame en ESPAÑOL".
La situació fou la següent: jo estava de guàrdia i els/les alumnes coneixen les normes del centre que no poden anar al bany en hora de classe; sí que poden anar en l´espai entre una classe i l´altra. Doncs, al fer-li jo aquesta reflexió i òbviament utilitzant la meua llengua materna (i paterna) ella s´alterà d´un mode tan rotund que em va deixar amb la paraula a la boca.
La meua reflexió és: quin tipus de respecte transmetem a les nostres classes, aules, pel carrer a aquest alumnat que té odi cap a una llengua que gaudeix de l´oficialitat al nostre territori? Sentirà el mateix quan es descarregue música en anglés al seu MP3? I quan estiga al parc i escolte un grup de persones magribines parlant àrab? I, entrarà a alguna tenda d´aquestes de tot a un euro , que la majoria està regentada per xinesos/-es on parlen entre ells la seua llengua nativa?
dimarts, 27 d’octubre del 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
PUPURRI CANÇONS VALENCIANES
Aquest estiu per casualitat vaig trobar un grup de música molt valencianot i em va encantar. Bajoqueta Rock. Aci us adjunte el tema que he trobat al youtube. És una espècie de karaoke al mateix temps que ells canten va eixint la lletra per a que la pugueu seguir. Espere que us agrade... Clique damunt la paraula Bajoqueta Rock del text. Potser a classe escoltem algun troç.
HISTÒRIES DE POR
Amb l´alumnat de 1r curs de l´ESO estem llegint a l´aula el llibre Històries de por. La veritat és que a tots els estan agradant molt les històries i sobretot el clima que s´ha creat a l´aula. Els dies que toca lectura quan jo arribe a l´aula ja han baixat les persianes i està tota la classe asseguda a les seues cadires esperant-me per a que comence la lectura.
Abans que s´acabe el llibre provaré una nova experiència que me l´ha donada la meua companya de departament, Carme, es tracta que l´alumnat porte a classe vestimenta, objectes propis d´històries de por.
Carme m´ha comentat que ho ha fet amb els seus alumnes i tots van arribar a l´aula ataviats amb roba negra, calaveres, ciris, entre d´altes coses i va eixir molt bé l´experiència. Ja comentaré jo com m´ha resultat a mi.
NOUS AIRES, NOVES VISIONS
És ja algun el temps que porte a la docència i de vegades em pregunte que recordaran els meus alumnes d´aci uns 8 o 10 anys de les seues classes i dels seus professors. Mirant cap al futur, realment m´abelliria molt trobar-me´ls i veure quines són les coses que recorden.
Tota aquesta reflexió la faig perquè me´n adone que diàriament a les nostres aules cada vegada els xiquets i les xiquetes tenen menys normes de conducta, es distrauen amb major dificultat, els nivells d´aprenentatge i concentració són molt reduïts... Aleshores hi ha vegades que a les meues classes de valencià em dedique més a transmetre´ls valors i models per a la seua vida futura que no l´assignatura en qüestió. No sé si amb açò estaré fent la meua feina o no. Però la veritat és que a mi m´agrada i trobe que funciona amb l´alumnat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)